Diu en Sisa sobre la revolució dels somriures, que a la que hi hagi la primera hòstia, tots cap a casa a sopar i a dormir aviat, que l’endemà s’ha d’obrir la botiga. És el que tenen els cantautors -els que no han aparcat els principis-, que amb una sola frase s’expliquen millor que un president en quinze missatges de Nadal i una aparició a El Gran Dictat. Aquí i avui no hi ha ningú disposat a cap sacrifici per una hipotètica independència, i no em refereixo només a sacrifici físic, que ni somiar-ho, sinó al simplement econòmic. Només cal LEER MÁS
